“La majoria de nosaltres només té una història per explicar. No vull dir que només ens passi una vegada a la vida: hi ha incomptables successos que convertim en incomptables històries. Però només n’hi ha una que sigui important”. És una de les primeres reflexions de Julian Barnes a la seva última novel·la, L’única història. Una reflexió que serveix, entre d’altres coses, per entendre el fil conductor de la nova i imminent edició del festival Kosmopolis (del 20 al 24 de març al CCCB). Barnes, que és un dels escriptors convidats a la cita, parla d’un relat específic, la creació sentimental, però tot plegat és relat. Funcionem, ens desplacem, per relats. Els que concebem nosaltres i els imposats. “Assistim a un moment en què el terme relat s’invoca amb entusiasme. La percussió mediàtica (…) ha trobat un dels seus talismans més productius: tot és –pot ser– susceptible de convertir-se en relat”, escriu Juan Insua, director del festival.
“La paraula relat s’ha convertit en un talismà efectiu i llaminer. Hi ha relats en tots els àmbits i per a tots els gustos”, diu Insua durant la roda de premsa de presentació del programa. Els Kosmopolis intenta examinar-ne alguns. És evident que discutir-los tots és una feinada inabastable en cinc dies. Les línies narratives principals d’aquesta edició són la revolució feminista, la física quàntica i el postcapitalisme. Tres eixos centrals que desplegaran altres subrelats. Insua els considera els “relats del moment”.
La desena edició porta un lema diàfan: Relats que mouen el món. Per abordar-los s’ha convidat a un nombrós grup d’escriptors: “La literatura s’ocupa de donar sentit al món a través dels relats”. Però no només. També passaran cineastes, músics, artistes, pensadors, científics… De casa i internacionals. La seva mirada lúcida desentranyarà aquestes narracions postmodernes.
El feminisme –la seva revolució, els seus relats– serà estudiat en taules rodones que integraran les escriptores Eva Baltasar, Marta Orriols, Luna Miguel, Llucia Ramis, Tina Vallès, Laura Pinyol, Mona Eltahawy i Najat El Hachmi,l’editora Laura Huerga, la periodista Natza Farré i la dibuixant Paula Bonet. La lluita per la igualtat, el paper de les dones en la lluita contra el canvi climàtic i la pràctica de la sororitat seran algunes de les qüestions que debatran. Aquest relat inclou també la projecció del documental Worlds of Ursula K. Le Guin. Imperdonable perdre-se’l. “Conseqüent fins al final”, diu Insua sobre la novel·lista de ciència-ficció.
La quàntica “ha canviat la nostra concepció de la realitat”. I els autors participants en aquest eix transformaran la nostra manera d’entendre la quàntica. “Una ciència humil”, segons el director. “Parla del que podem conèixer de la realitat i no sobre la realitat última”. Per abordar el “desafiament filosòfic, ètic i literari” que és la quàntica, de profundes implicacions geopolítiques i econòmiques, s’ha convidat al filòsof i guionista Joan Burdeus, la investigadora Sonia Fernández -Vidal i el crític de sèries i televisió Víctor Sala, que ens desvelaran les raons de tanta fixació dels guionistes per la física. Lisa Randall, catedràtica de física nord-americana i una de les físiques teòriques més influents del món, serà una de les altres convidades d’aquest eix, que també inclou una lectura dramatitzada de Copenhagen de Michael Frayn, un text sobre el dilema ètic de servir-se dels avenços de la física teòrica per al desenvolupament de l’armament nuclear; amb Pere Arquillué, Rosa Renom, Lluís Marco i Ramon Simó.
La tercera pota és el postcapitalisme, generador d’una literatura que bascula entre “l’acceleracionisme i la singularitat” i els riscos que suposa un “creixement desmesurat” fonamentat en les tecnologies dominants. Richard Sennet és el gran nom d’aquesta tercera pota. El sociòleg conversarà amb l’arquitecte Carles Muro durant la sessió inaugural de dimecres 24. Altres signatures i veus d’aquest relat seran els escriptors i investigadors Agustín Fernández Mallo, Gustavo Schwartz, Vicenç Villatoro i Sam Abrams i la catedràtica de filologia francesa Amelia Gamoneda. Éric Sadin i Marina Garcés també examinaran el postcapitalisme quan aquest significa una siliconització del món. Helen Hester i Nick Srnicek destriaran l’era del postreball i la falta de política feminista que pateix.
El director Stanley Kubrick apareix en aquest Kosmopolis com un eix complementari. S’exploraran els relats que van inspirar a l’autor de Barry Lyndon. L’exposició en curs que acull el CCCB (fins al 31 de març!) ja és un bon de material per endinsar-se en la matèria. Simon Roy (autor de Mi vida en rojo Kubrick) serà un dels ponents que ens ajudarà a dilucidar aquestes inspiracions. S’hi afegiran Jordi Costa, comissari de la mostra, i els escriptors Rodrigo Fresán, Laura Fernández i Vicente Molina Foix (traductor al castellà dels diàlegs de The Shining).
Escena Plural, Literatura en Xarxa i Laboratori d’Històries són les altres seccions que acabaran d’omplir les sales del CCCB. Seccions alternatives, paral·leles, amb les veus de Daniel Cassany, Juan Antonio Bayona, Àngel Sala, Tatiana Goransky o Marina Espasa. I no faltaran, és clar, els Diàlegs K, un clàssic, una cita ineludible: inauguració del festival dimecres amb Gonçalo M. Tavares i Enrique Vila-Matas, conversa –dijous– entre Julian Barnes i Anna Guitart i, diumenge, valuosa presència de la periodista Susan Orlean i l’escriptora Han Kang (La vegetariana).
Per a Judit Carrera, directora del CCCB, el Kosmopolis ha de ser –i, de fet, és el que busca ser– “un punt de trobada entre Barcelona i el món”. “El festival no neix del no-res. Barcelona és una ciutat d’escriptors. Té un ecosistema literari molt divers”. Es vol una “festa” per a tots els públics, “una celebració de la paraula”, obrir al màxim “els registres” de la literatura. Carrera remarca també que s’ha bastit una edició amb “absoluta paritat de gènere”. Insua serveix el resum final del festival: “Extens i intens”.
Generalfa 7 anys
Actualitatfa 6 anys
Políticafa 7 anys