“La majoria de nosaltres només té una història per explicar. No vull dir que només ens passi una vegada a la vida: hi ha incomptables successos que convertim en incomptables històries. Però només n’hi ha una que sigui important”. És una de les primeres reflexions de Julian Barnes a la seva última novel·la, L’única història. Una reflexió que serveix, entre d’altres coses, per entendre el fil conductor de la nova i imminent edició del festival Kosmopolis (del 20 al 24 de març al CCCB). Barnes, que és un dels escriptors convidats a la cita, parla d’un relat específic, la creació sentimental, però tot plegat és relat. Funcionem, ens desplacem, per relats. Els que concebem nosaltres i els imposats. “Assistim a un moment en què el terme relat s’invoca amb entusiasme. La percussió mediàtica (…) ha trobat un dels seus talismans més productius: tot és –pot ser– susceptible de convertir-se en relat”, escriu Juan Insua, director del festival.

“La paraula relat s’ha convertit en un talismà efectiu i llaminer. Hi ha relats en tots els àmbits i per a tots els gustos”, diu Insua durant la roda de premsa de presentació del programa. Els Kosmopolis intenta examinar-ne alguns. És evident que discutir-los tots és una feinada inabastable en cinc dies. Les línies narratives principals d’aquesta edició són la revolució feminista, la física quàntica i el postcapitalisme. Tres eixos centrals que desplegaran altres subrelats. Insua els considera els “relats del moment”. 

La desena edició porta un lema diàfan: Relats que mouen el món. Per abordar-los s’ha convidat a un nombrós grup d’escriptors: “La literatura s’ocupa de donar sentit al món a través dels relats”. Però no només. També passaran cineastes, músics, artistes, pensadors, científics… De casa i internacionals. La seva mirada lúcida desentranyarà aquestes narracions postmodernes.

El feminisme –la seva revolució, els seus relats– serà estudiat en taules rodones que integraran les escriptores Eva Baltasar, Marta Orriols, Luna Miguel, Llucia Ramis, Tina Vallès, Laura Pinyol, Mona Eltahawy i Najat El Hachmi,l’editora Laura Huerga, la periodista Natza Farré i la dibuixant Paula Bonet. La lluita per la igualtat, el paper de les dones en la lluita contra el canvi climàtic i la pràctica de la sororitat seran algunes de les qüestions que debatran. Aquest relat inclou també la projecció del documental Worlds of Ursula K. Le Guin. Imperdonable perdre-se’l. “Conseqüent fins al final”, diu Insua sobre la novel·lista de ciència-ficció.

La quàntica “ha canviat la nostra concepció de la realitat”. I els autors participants en aquest eix transformaran la nostra manera d’entendre la quàntica. “Una ciència humil”, segons el director. “Parla del que podem conèixer de la realitat i no sobre la realitat última”. Per abordar el “desafiament filosòfic, ètic i literari” que és la quàntica, de profundes implicacions geopolítiques i econòmiques, s’ha convidat al  filòsof i guionista Joan Burdeus, la investigadora Sonia Fernández -Vidal i el crític de sèries i televisió Víctor Sala, que ens desvelaran les raons de tanta fixació dels guionistes per la física. Lisa Randall, catedràtica de física nord-americana i una de les físiques teòriques més influents del món, serà una de les altres convidades d’aquest eix, que també inclou una lectura dramatitzada de Copenhagen de Michael Frayn, un text sobre el dilema ètic de servir-se dels avenços de la física teòrica per al desenvolupament de l’armament nuclear; amb Pere Arquillué, Rosa Renom, Lluís Marco i Ramon Simó.

La tercera pota és el postcapitalisme, generador d’una literatura que bascula entre “l’acceleracionisme i la singularitat” i els riscos que suposa un “creixement desmesurat” fonamentat en les tecnologies dominants. Richard Sennet és el gran nom d’aquesta tercera pota. El sociòleg conversarà amb l’arquitecte Carles Muro durant la sessió inaugural de dimecres 24. Altres signatures i veus d’aquest relat seran els escriptors i investigadors Agustín Fernández Mallo, Gustavo Schwartz, Vicenç Villatoro i Sam Abrams i la catedràtica de filologia francesa Amelia Gamoneda. Éric Sadin i Marina Garcés també examinaran el postcapitalisme quan aquest significa una siliconització del món. Helen Hester i Nick Srnicek destriaran l’era del postreball i la falta de política feminista que pateix.

El director Stanley Kubrick apareix en aquest Kosmopolis com un eix complementari. S’exploraran els relats que van inspirar a l’autor de Barry Lyndon. L’exposició en curs que acull el CCCB (fins al 31 de març!) ja és un bon de material per endinsar-se en la matèria. Simon Roy (autor de Mi vida en rojo Kubrick) serà un dels ponents que ens ajudarà a dilucidar aquestes inspiracions. S’hi afegiran Jordi Costa, comissari de la mostra, i els escriptors Rodrigo Fresán, Laura Fernández i Vicente Molina Foix (traductor al castellà dels diàlegs de The Shining).

Escena Plural, Literatura en Xarxa i Laboratori d’Històries són les altres seccions que acabaran d’omplir les sales del CCCB. Seccions alternatives, paral·leles, amb les veus de Daniel Cassany, Juan Antonio Bayona, Àngel Sala, Tatiana Goransky o Marina Espasa. I no faltaran, és clar, els Diàlegs K, un clàssic, una cita ineludible: inauguració del festival dimecres amb Gonçalo M. Tavares i Enrique Vila-Matas, conversa –dijous– entre Julian Barnes i Anna Guitart i, diumenge, valuosa presència de la periodista Susan Orlean i l’escriptora Han Kang (La vegetariana).

Per a Judit Carrera, directora del CCCB, el Kosmopolis ha de ser –i, de fet, és el que busca ser– “un punt de trobada entre Barcelona i el món”. “El festival no neix del no-res. Barcelona és una ciutat d’escriptors. Té un ecosistema literari molt divers”. Es vol una “festa” per a tots els públics, “una celebració de la paraula”, obrir al màxim “els registres” de la literatura. Carrera remarca també que s’ha bastit una edició amb “absoluta paritat de gènere”. Insua serveix el resum final del festival: “Extens i intens”.

Tres dels músics amb els quals Wayne Shorter ha conformat un dels quartets més sublims de la història recent del jazz van recrear l’esperit del mestre a la Nova Jazz Cava, el passat 8 de març. Capitanejat per Danilo Pérez, el trio que completaven John Patitucci i Terri Lynn Carrington van oferir les peces de Children of the Light en el marc del 38 Festival Jazz Terrassa.

El 2001, el saxofonista Wayne Shorter va fundar un quartet amb el qual ha signat algunes de les millors pàgines de la història recent del jazz. Un dels trets essencials d’aquella agrupació, a banda del tarannà explorador del seu líder, era —és— la complicitat entre els membres del grup. Shorter i els seus se les saben totes. Gairebé sense necessitat de mirar-se, dedueixen per on avançarà una música lineal, mutant i alhora profundament cadenciosa i, fins i tot, capritxosa. I per si no n’hi hagués prou, se la passen pipa, o almenys aquesta fou la sensació que van transmetre a Terrassa els tres membres del primer trio base del quartet de Shorter: Danilo Pérez (piano), John Patitucci (contrabaix) i Terri Lyne Carrington (bateria).

El 2015, quan el geni havia superat la vuitantena, va rebre un regal en forma de disc a les mans dels seus deixebles avantatjats. Children of the Light, signat per Pérez, Patitucci i Brian Blade, el bateria que va acabar substituint a Carrington, respon a l’esperit pacifista de la, diguem-ne, filosofia shortiana: cercar una llum que ens allunyi de la foscor d’un món cada cop més obscur, més eixut. És per tant, una proposta melangiosa, sensorial i també contrastant. Un viatge oníric que va arrencar amb la frase “‘cuérdense’ los cinturones,” pronunciada per Danilo Pérez a tall de salutació.

“Milky Way”, la primera peça de la nit, una mena d’introducció llarga, va avançar l’estil del primer passi: una música envoltant, bastida a partir de patrons seductors, de tensions recurrents, en creixement continu, amb girs inesperats i amb el lluïment dels intèrprets com a tret essencial. Fins a fregar l’èxtasi, com per exemple en les peces que van seguir a continuació: “Children of the Light” i “Sunborn and Mosquito”. El set va cloure amb un tema, “Lumen”, de reminiscències africanes, des del punt de vista rítmic, i amb una sorpresa final: una tonada que el pianista d’origen panameny va convidar al respectable a què la xiulés.

Si la primera part va ser absolutament torrencial, la segona va començar amb un to menys abassegador i amb una composició melodiosa de John Patitucci, “Midnight in a Congo Square”, que va precedir a un estàndard dels de tota la vida, “Round Midnight”. Fou una versió sublim del clàssic monkià que va lligar harmoniosament amb la cançó que van versionar tot seguit, “Overjoyed”, d’Stevie Wonder, amb vindicació inclosa de la jornada del 8M. Va ser el darrer tema abans de reblar la vetllada amb un bis en línia amb l’esperit del primer passi, “Alternative Reality”, dedicat ni més ni menys que a la filòsofa Angela Davis, excandidata a la vicepresidència dels Estats Units pel Partit Comunista i símbol de l’activisme d’esquerres, del feminisme i de la lluita pels drets de la població afroamericana al seu país.

Una proposta, la de Danilo Pérez, John Patitucci i Terri Lynn Carrington, bastida des de l’excel·lència, la sensualitat i, també, l’abstracció. Tot plegat sota el mestratge, l’esperit i l’univers frondós del gran Wayne Shorter.

De Youn Sun Nah al Pícnic Jazz

Si el passat cap de setmana va arrencar el 38 Festival Jazz Terrassa amb un inici de gala —visites del trio de Danilo Pérez i del flamant Jazzterrassman 2019 Kenny Barron—, la segona setmana del certamen egarenc no es queda curta i ofereix, el divendres 15 de març, el debut a Catalunya de la cantant coreana Youn Sun Nah (21 h, Centre Cultural Terrassa), una autèntica revelació en l’àmbit del jazz vocal. El cartell dels pròxims dies inclou també un homenatge terrassenc a Roy Hargrove (dijous 14 de març, 22 h, Nova Jazz Cava), una sessió dedicada al jazz català a la Nova Jazz Cava (dissabte 16, amb Impact, tribut a Charles Tolliver, i el duet Santi de la Rubia i Roger Mas) i un clàssic del Festival Jazz Terrassa: el Pícnic Jazz del Parc Vallparadís (diumenge 17, a partir del migdia), amb La Locomotora Negra, l’encontre entre el Víctor de Diego Quartet i Rick Margitza, Joan Vinyals Band i els saxofonistes salvatges de Dani Nel·lo.

Sed ut perspiciatis unde omnis iste natus error sit voluptatem accusantium doloremque laudantium, totam rem aperiam, eaque ipsa quae ab illo inventore veritatis et quasi architecto beatae vitae dicta sunt explicabo.

Neque porro quisquam est, qui dolorem ipsum quia dolor sit amet, consectetur, adipisci velit, sed quia non numquam eius modi tempora incidunt ut labore et dolore magnam aliquam quaerat voluptatem. Ut enim ad minima veniam, quis nostrum exercitationem ullam corporis suscipit laboriosam, nisi ut aliquid ex ea commodi consequatur.

At vero eos et accusamus et iusto odio dignissimos ducimus qui blanditiis praesentium voluptatum deleniti atque corrupti quos dolores et quas molestias excepturi sint occaecati cupiditate non provident, similique sunt in culpa qui officia deserunt mollitia animi, id est laborum et dolorum fuga.

Quis autem vel eum iure reprehenderit qui in ea voluptate velit esse quam nihil molestiae consequatur, vel illum qui dolorem eum fugiat quo voluptas nulla pariatur.

Temporibus autem quibusdam et aut officiis debitis aut rerum necessitatibus saepe eveniet ut et voluptates repudiandae sint et molestiae non recusandae. Itaque earum rerum hic tenetur a sapiente delectus, ut aut reiciendis voluptatibus maiores alias consequatur aut perferendis doloribus asperiores repellat.

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipisicing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua. Ut enim ad minim veniam, quis nostrud exercitation ullamco laboris nisi ut aliquip ex ea commodo consequat.

“Duis aute irure dolor in reprehenderit in voluptate velit esse cillum dolore eu fugiat”

Nemo enim ipsam voluptatem quia voluptas sit aspernatur aut odit aut fugit, sed quia consequuntur magni dolores eos qui ratione voluptatem sequi nesciunt.

Et harum quidem rerum facilis est et expedita distinctio. Nam libero tempore, cum soluta nobis est eligendi optio cumque nihil impedit quo minus id quod maxime placeat facere possimus, omnis voluptas assumenda est, omnis dolor repellendus.

Nulla pariatur. Excepteur sint occaecat cupidatat non proident, sunt in culpa qui officia deserunt mollit anim id est laborum.